Xavier Corbera i Gaju

Opinions i articles, digues la teva...

Tertúlia amb Sandro Rosell

xcorbera | 09 Octubre, 2008 13:12

El dimarts passat vaig assistir a un sopar tertúlia  en el marc de les tertúlies dels Lluïsos de Gràcia i el convidat era el Sandro Rosell. Està clar que com vaig posar al mur del Facebook, el morbo estava servit, o no?

Des del intent de ser objectiu tenint en compte la dificultat de ser-ho, exposaré les sensacions que em va donar el que pot ser el següent president del Barça.  Parteixo des del punt que no sóc ni Laportista ni Rosellista, de fet sóc del Barça i sobretot per la seva simbologia.

En un principi, i així va ser durant una part de la tertúlia, el tema a tractar era Marqueting i Esport. En aquest apartat va desglossar la seva experiència en aquest àmbit explicant experiències personals sobre la esponsorització d’esportistes i esdeveniments, entrant a explicar anècdotes del Ronaldinyo, la Nike, els mundials, els jocs Olimpics...

En aquest apartat vaig tenir la sensació que estava enfront

d'un tipus que té un domini, una experiència, uns coneixements i uns contactes a nivell mundial sobre aquests temes que pocs en el món ho deuen tenir. I crec que és una persona competent per dirigir grans empreses i grans entitats com el Barça.

Aquesta primera part, es va afegir la segona part, referida al Barça. Va ser el moment d’apagar les càmeres, les gravadores, i la premsa i els assistents ens vam comprometre a no prendre notes. És per això que parlo de sensacions i no del contingut exposat.

És evident que sap moltes coses internes del club i valoro positivament que no en faci un escarni públic d’aquestes coses, perquè com diu ell, al capdavall tot depèn de si  la piloteta entra o no.

És una persona que té les idees molt clares, sobretot en els aspectes econòmics i de gestió del club i també la capacitat i la mentalitat de dissenyar estructures esportives competitives i referents a nivell mundial.

Tot i que no vol presentar-se com l’antítesi del Laporta i vol guanyar la presidència del Barça per mèrits propis i no desmèrits dels altres, encara manté, i entenc que així sigui, un cert rancor cap a l’actual president. I jo em vaig creure que no coneix al Sr. Giralt que va presentar la moció de censura aquest estiu.

El vaig trobar una persona propera i coneixedora del país i orgullosa de ser-ho. Però van haver-hi dues coses que em van estranyar de la seva intervenció o si més  jo tenia una visió diferent.

La primera i em sembla que influenciat per la seva etapa a Brasil i per la seva educació familiar, és de defensar  que una de les causes que porta a les persones a idolatrar els ídols esportius desmesuradament és la falta d’un referent religiós que havia existit en les generacions passades. Amb això no vull dir que estigui en contra si nó que dóna un imatge diferent.

El segon aspecte que em sorprèn que vaig preguntar-li i en el qual vam discrepar, va ser el fet de mostrar clarament la catalanitat del club. Per mi aquest és un aspecte bàsic de la presidència del club. Els que no sabem de les coses que passen dins (ara algunes sí...), jutgem la presidència per dos aspectes fonamentals; la capacitat de gestió que permet tenir el millor club del món i la projecció al món del fet diferencial Català.

Aquest segon aspecte se’l creu, però amb un visió i ambició, al meu entendre, reduïda. No veu molt clar fer mostres públiques i referents sobre els aspectes de la catalanitat del club. Els seguidors de la resta de l’estat han de sentir-se part del projecte i jo ho comparteixo, el que no comparteixo és sacrificar la simbologia per no ofendre als altres. És una mica en que passa en aquest país, som tant mesurats, tant educats i tenim tant por a ofendre, que sempre deixem en segona posició el nostre país. Vaig trobar a faltar, i això també passa actualment, un compromís vers la llengua i la importància que tindria que un crack que porta des dels 14 anys al Barça pogués dir algunes paraules en la llengua del nostre país. No em va valdre la resposta que no s’hi pot fer res quan ell és amic de tots aquests cracks.

Com a comentari final i sent coherent amb el que jo valoro del Barça, tant el president actual del Barça, com el Sandro Rossell són les úniques garanties de seguir fent catalanitat dins del club. A partir d’aquí que cadascú valori... jo segueixo amb l’equidistància.... això sí, deixant treballar fins la es properes eleccions.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb