Xavier Corbera i Gaju

Opinions i articles, digues la teva...

Estàs perplex / a?

xcorbera | 15 Setembre, 2008 14:30

  La perplexitat dels catalans ha portat cua aquests darrers dies. La notícia és que molts catalans estan perplexos per la situació del país. Suposo que aquesta perplexitat es deu a les perspectives que tenien de futur o la percepció errònia del lloc on viuen.

Segurament moltes d’aquestes persones es pensaven que fent pedagogia a Espanya sobre Catalunya arribaria un dia que ens entendrien, potser es pensaven que aprovant tots els pressupostos seguint la política del peix al cove obtindríem bones infraestructures, els trens funcionarien, els aeroports serien gestionats des de Catalunya i les llistes d’espera a la sanitat pública desapareixerien. També cap la possibilitat

de pensar que en algun moment la llengua Catalana seria la majoritàriament utilitzada en aquest país, i que la immigració l’acolliria com a llengua de trobada. També podria donar-se el cas d’estar orgullosos del típic empresari Català que sabia fer negoci a les Espanyes on  convidaven  a unes tapes enlloc de mirar cap a Europa,  i aquests mateixos es pensaven que anunciant el Cava amb el flamenc, la marca Catalunya es faria un lloc en el mercat internacional.  O els que estan orgullosos que els catalans encapçalin l’esport espanyol amb el “petit” inconvenient d’haver d’enaltir l’orgull de les espanyes. D’aquests perplexos en conec uns quants... jo la veritat és que no estic perplex, ja m’ho esperava, un país depenent de les decisions d’uns senyors que quan més enfonsats  estiguem més contents estant, o un país on la gent per quedar bé deixa d’utilitzar la seva pròpia llengua, o un país que després de quedar-se a les fosques segueix confiant amb els de sempre, o un país on algun dirigent es capaç de vendre el finançament per la cadira de president....  De debò que esteu perplexos del que estan passant? No fotem... 

Comentaris

respostes

xavi | 18/09/2008, 16:30

Lluís, tu mateix ho dius, al final el que t’interessa és que el transport públic sigui eficient, hi hagi més...però el parany està en pensar que la qüestió nacional no té res a veure amb el teu dia a dia. Això té dos potes, una el sentiment cultural i l’estimació a una història pròpia que ve lligada al dret a decidir què volem ser, i això és una qüestió de llibertat i de dignitat, i la llibertat és una parcel•la indispensable en l’home. Però l’altre pota és el dret a decidir què fer amb els teus impostos, el dret a rebre allò que et pertoca per poder tenir un transport públic eficient, que tinguis ajudes per estudiar, que la gent gran no hagi de pidolar pensions vergonyosos, en definitiva la independència també ha de ser econòmica. Per tant els que reclamen un estat propi ho fem perquè volem la llibertat com a poble però a més tothom viuria millor perquè econòmicament afavoriria el país.

Pel que fa al tema de d’idioma a l’escola, si fem això no parlaríem mai en català, sempre hi ha algú que té dificultats però canviar no és la solució, bé potser és la solució per matar la llengua. La falta de respecte és suposar que aquesta gent no sap aprendre una llengua nova, la falta de respecte és no donar-los la oportunitat per aprendre. I jo, i tothom que conec, quan fem una reunió a l’escola, s’explica que es farà en català i qui no ho entengui, quan acaba la reunió se li fa una explicació personal, en castellà, de tot el que s’ha dit. Jo quan he anat a la universitat, he hagut de menjar-me una altre llengua perquè hi havia una persona que no entenia el català, i els altres 97 què? Jo m’estimo aquesta llengua, la llengua de Ramon Llull, la que ja pogut sobreviure al llarg dels segles tot i els intents de fer-la desaparèixer i ara no seré jo qui la menystingui canviant-la pel suposat respecte.

Pel que la illa, ningú ha dit que no se’ls ha de fer cas, el que hem dit és que escoltem i s’han pres mesures escoltant la gent, però la nostra aposta és clara per la illa de vianants, l’hem defensat històricament, ens vam presentar a les eleccions amb aquesta proposta i vam signar el pacte amb aquesta condició. Les poblacions del voltant fa anys que han fet apostes decidides i estratègiques pel futur de les seves ciutats, i nosaltres ho estem fent amb Rubí, qui no es mou no avança. Respecto la vostra posició però no la comparteixo. Vull una ciutat que miri endavant i no encallada en mecanisme que no permeten avançar. Pel que fa al tema del Capabro-Erosqui, et demanaria que aprofundissis més en les condicions establertes, jo tinc pendent fer-ho. Ara bé les limitacions de creixement de les grans àrees comercials i la suspensió de llicències em sembla que són dos exemples clars de com es lluita pel comerç de proximitat, de fet la illa de vianants l’afavorirà....

Més que perplexe

Perplexe i indignat | 18/09/2008, 10:15

Sóc un dels més que perplexos amb uns quants temes polítics. Per exemple, com a petit comerciant em sembla indignant que la Generalitat pagui amb els meus impostos una subvenció molt generosa a l'Eroski-Capabro perquè promociona productes del país. Això ho fem tots els petits comerciants que tenim botiga de comestibles i a mí, al menys, no m'han donat cap subvenció. També sóc un dels signants contra aquesta illa peatonal. Vaig llegir al Diari de Terrassa que Esquerra Republicana diu que sóm minoritaris (1800 firmes) i per tant no cal fer-nos cas. I jo em pregunto: Hem de fer cas d'Esquerra Republicana, un partit minoritari que només ha aconseguit uns 2000 vots en les últimes elecccions?

resposta

conviure | 17/09/2008, 23:24

Doncs tot i ser catalana a mi em sembla que és una falta de respecte que vingui una familia de fora que no entengui el català i no se li faci el favor de fer-li les explicacions oportunes en un idioma que entén perfectament tant catalans com la resta de espanyols. Jo he pogut veure a molts pares parlant entre ells i que desitjaven les reunions en castellà i d'altres que a l'acabar la reunió han sortit dient que no s'han enterat de la meitat de les coses.Llavors no es pot parlar tampoc d'una reunió que sigui gaire efectiva.

Ampliem

Lluís Martí | 16/09/2008, 18:26

Bé, això de cansats no ho deia exactament per Rubí sinó en general, que era com havies enfocat tu l'article.

De passada, aprofito per ampliar el comentari anterior. És evident que els polítics no ho poden arreglar TOT, com no ho pot arreglar TOT la societat civil (sigui el que sigui aquest eufemisme) ni ho pot arreglar TOT, posem per cas, una associació de veïns. Però parlant de política i del que els polítics realment tenen al seu abast, els polítics actuals són, i perdona'm l'expressió modificada d'un dels vostres companys de govern, més de paraules que no de fets. I encara quan esdevé algun fet (a nivell nacional i estatal, que sempre és menys tangible i més difícil de mesurar-ne l'impacte real) no sembla que sigui útil per la gent que cada dia va a treballar a la fàbrica, l'oficina o la botiga. Exemples: de què serveixen realment els 400 del Zapatero? Què em reportarà que Catalunya obri una oficina exterior a Nova York? No podríem canviar això, per dir alguna cosa, per una millora substancial al transport públic de tal manera que a) depenguem menys del cotxe [cosa interessant en cas de crisi] i b) contaminem menys?

Pel que fa al que comentaves en l'article original, ho centres massa en temes d'identitat nacional. La gent està cansada, al meu entendre, precisament per detalls com aquest. Quan no arribes a final de mes, t'és igual si el rebut de la targeta de crèdit t'arriba en català o en espanyol o si li deus a La Caixa o Caja Madrid. O si no sé qui diu que els catalans som insolidaris. En general, tot i que estic d'acord en que la pedagogia no era la solució, la veritat és que per a la gent abans és la seva vida que les coses de nacions o estats, amb pedagogia o sense. I per això està cansada, perquè mentre la seva casa no funciona, d'altres dediquen el temps a discutir de temes que no els posaran ni un trist plat a taula.

La gent, només olorar la crisi, vol que es treballi per la gent com ells, no per idees romàntiques.

Perdona si m'he allargat massa i si m'he sortit del tema.

perplexitat

Xavi | 16/09/2008, 07:10

En primer lloc felicitar l’Antoñita, jo havia fet el mateix en aquestes situacions i crec que és el camí a seguir.

Pel que fa a la perplexitat, i responent al Lluís, crec que s’ajunten dos factors; per una banda hem deixat de banda el saber dir no, i tothom espera sempre un sí per resposta, i quan algú et diu no, marxes a buscar un sí i la majoria dels partits et diuen el que vols sentir. Per altre banda tenim una memòria tant efímera i ens importa tant poc el contingut de les coses que ens quedem amb els grans titulars i les grans frases mediàtiques. Aquests dos elements fan que la política s’acosti més a una plat de fast food que a una bon sopar de forquilla i ganivet. No tenim temps ni ganes d’escoltar, d’analitzar i pair tot el que passa al voltant.

I és cert el que comenta el Lluís, de totes maneres, i deixem escombrar cap a casa, a Rubí van dir que faríem tres coses importants; la Illa de vianants, el Centre Nacional de Dansa i la remodelació de la plaça del Doctor Guardiet. I les tres coses van endavant, la Illa ja és una realitat, el Centra Nacional de Dansa ja s’està engegant que va venir el conseller a fer la presentació i la Plaça ja tenim els diners que dóna governació per tirar el projecte endavant. Sóc del parer que s’ha de ser realista i cal fer tornar la confiança amb la política, i això és feina dels polítics. Però pensa que la nostra cultura democràtica és bastant jove i el caciquisme encara corre per alguns despatxos i això és una llàstima.

perplexitat no és la paraula

Antoñita la fantástica | 15/09/2008, 19:54

Indignació sí.
Fa uns dies van venir a l'escola una família de Ciudad Real, exigint que la reunió de pares es fés en castellà.
No vegis quin merder!!!
Em vaig indignar al sentir-ho perquè asseguts al costat tenien una família del'Ecuador que feia esforços per seguir-me i no se li havia ni passat pel cap de fer una petició així.
Després d'opinions d'uns i altres; la reunió es va fer en català i posteriorment, a la família de Ciudad Real, se'ls va tornar a explicar ( també en català) allò que no havien entès prou bé.
Això deu passar sovint a molts àmbits i la majoria de gent canvia d'idioma " per cortesia"; jo no ho veig així i a més tinc molt clar que quan visites un altre país ningú canvia el seu idioma al teu perquè tu l'entinguis.
En aquest aspecte i en d'altres, no hauríem de baixar del burro.

Perplexos?

Lluís Martí | 15/09/2008, 15:10

Perplexos no. Cansats que tothom digui que ho arreglarà tot i ningú no arregli re, això sí.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb