Xavier Corbera i Gaju

Opinions i articles, digues la teva...

Can Barça

xcorbera | 03 Abril, 2008 08:06

 

Hi ha coses molt més importants a parlar, ho sé, podríem parlar de la sequera, de la investidura del Zapatero, del congrés d’Esquerra, de la violència de gènere, de l’assemblea local per deixar de ser presi... però tenia ganes de parlar del Barça... És que la història del Barça va lligada a la història recent d’aquest país.

Això volia escriure-ho després d’escoltar la frase més significativa que vaig sentir la setmana passada arran de la derrota al camp del Betis. El gran Puyal va deixar anar..

 

.. “no se’ls cau la cara de vergonya perquè no en tenen” aquesta frase resumia a la perfecció el sentiment d’aquell vespre.

El Barça actual és capaç de fer un bon partit, fins i tot una excel·lent mitja hora de joc, però desprès la seva força mental no dona per més. Això fa que si el rival està encertat tots s’enfonsa com un castell de cartes. Igual que a la vida, té una raó principal i és la motivació. La motivació va en funció de la il·lusió que tens en un determinat projecte, el compromís que has adquirit i el voler formar part d’un projecte. 

A can Barça hi ha més gent que no té la motivació i passa del projecte que a la inversa. O si més no, els que han d’arrossegar l’equip perquè són els més bons, estan més per la festa i els compromisos publicitaris que un altre cosa. Aquest mal no és patrimoni únic del Barça però ara tocat a la línia de flotació del club, la gestió d’aquest tipus de conflictes amb joves millonetis no és gens fàcil i la directiva i sobretot el Txiqui i en Laporta tenen molta feina a fer. Pel que fa a mi, aquests dos personatges encara tenen la meva confiança, no tant per la gestió sinó perquè es creuen el Barça i els valors que aquest desprèn. En el seu dia ja vaig escriure sobre el cas Saviola, i ara poca gent recorda el gran encert que va ser prescindir de jugadors com Saviola o Motta.

Segur que ara toca neteja, cal entrar al vestuari i preguntar qui està amb el projecte i qui s’hi pensa deixar la pell, i el que no  passa res, que marxi, que vagi a cobrar més diners a un altre club i trobi  la glòria personal allà. Aquí només volem els que tinguin ganes de treballar.  

Al laberint que representen els propis clubs,  hem de sumar-hi el virus FIFA,  una lliga espanyola que és can pixa amb 20 equips , més la copa del rei, més competicions europees, mundialets de clubs, i una amalgama de partits de seleccions amb tornejos cada dos per tres.  

Tot això, més els diners que corren, els interessos publicitaris, i algunes actuacions arbitrals dubtoses, s’estan carregant el futbol. El que passa és que la humanitat sempre ha necessitat de grans espectacles per masses o sigui  l’opi del poble. I el pitjor de tot és que funciona, ens atonta i ens desvia la mirada d’altres coses... com he fet jo escrivint aquest article.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb