Xavier Corbera i Gaju

Opinions i articles, digues la teva...

Ha mort el líder de la tribu

xcorbera | 02 Novembre, 2007 11:04

Ha estat molt dur, encara avui aquells que el coneixíem no ens en fem càrrec. Quina putada!. Aquests darrers dos dies he sentit dir moltes coses, he compartit els sentiments de tanta i tanta gent... Al programa especial que es va organitzar des de Radio Gràcia, es va convertir amb allò que volia ser, un homenatge a l’Albert. Al programa hi va intervenir tot Gràcia, les entitats, el polítics, les colles de cultura, els periodistes, la gent de  l’esport, amics...  això sí, tots ells de la seva Gràcia, d’aquella Gràcia que tant estimava l’Albert.

 

Sempre deia que Gràcia era la seva gent, la d’ara i la d’abans. Recordo amb admiració amb quin respecte i il·lusió parlava de la gent que al llarg de la història

s’havia estimat Gràcia i havia treballat per ella. També com escoltava aquells que són història viva de la Vila.

 

Ell aglutinava en el present tot el que havia estat Gràcia. Una vegada vaig tenir el privilegi de presentar un dels seus llibres, el del 150è aniversari dels Lluïsos de Gràcia. I per definir l’Albert vaig dir que Gràcia era l’Albert. Ell, modest com sempre, em va titllar d’exagerat, jo convençut li vaig dir que no, que així ho creia, que l’Albert era la personificació de Gràcia. Sempre ho he pensat amb tota sinceritat i avui em refermo més que mai.

 

Gràcia és la seva gent, i quan mor algú també ho fa un bocí petit de Gràcia. Amb l’Albert ens han arrancat un bon tros de Gràcia perquè l’Albert valia per cent persones. Llàstima que mai el van deixar representar oficialment la Vila. Quina merda la política que es porta així amb un polític de primera.  Tot i així ell representava la Vila, per sobre de tots els que han passat per davant o dels que li han barrat el somni de la seva vida.  El seu caminar pausat, acompanyat de la cartera negra que sempre portava agafada, s’havia recorregut cada racó de la Vila, i allà, a qualsevol lloc era on et trobaves l’Albert, i allà el recordarem sempre.

 

Adéu Albert, adéu a un amic però sobretot a un home bo, una persona que no tenia mai un no per ningú i a tots ens feia sentir especials. I gràcies per haver-me ajudat i instruït. Ara tinc un deute pendent amb tu,  hem treballat per aquest llibre i ens feia molta il·lusió publicar-lo, ho farem i ho farem plegats, segur...

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb