Xavier Corbera i Gaju

Opinions i articles, digues la teva...

Seda

xcorbera | 01 Novembre, 2006 19:51

 

      Va dir ella, llegia a poc a poc...

Tindràs els meus llavis, quan et tocaré per primera vegada serà amb els meus llavis, tu no sabràs on, en un moment donat sentiràs la calor dels meus llavis, damunt teu, no pots saber on si no obres els ulls, no els obris, sentiràs la meva boca allà on no saps, inesperadament, potser serà en els teus ulls, posaré la meva boca damunt les parpelles i les pestanyes, sentiràs l'escalfor penetrar dins del teu cap, i els meus llavis en els teus ulls, endins,

o potser serà el teu sexe, hi posaré els meus llavis i els desclouré davallant a poc a poc, deixaré que el teu sexe clogui la meva boca, penetrant entre els meus llavis i empenyent la meva llengua, la meva saliva davallarà per la teva pell fins la teva mà, el meu bes i la teva mà, un dins de l'altra, sobre el teu sexe, fins la final et besaré damunt del cor, perquè et vull, mossegaré la pell que batega sobre el teu cor, perquè et vull, i amb el cor entre els meus llavis seràs meu, de debò, amb la meva boca al cor seràs meu serà meu, per sempre, si no em creus obre els ulls senyor estimat meu i mira'm, sóc jo, qui podrà esborrar mai aquest instant que s'esdevé, i aquest cos meu ja sense seda, les teves mans que el toquen, els teus ulls que el miren, els teus dits en el meu sexe, la teva llengua en els meus llavis, tu que t'esmunys sota meu, m'agafes pels costats, m'aixeques, em fas lliscar sobre el teu sexe, a poc a poc, qui podrà esborrar això, tu dins meu movent-te lentament, les teves mans sobre la meva cara, els teus dits a la meva boca, el plaer en els teus ulls, la teva veu, et mous lentament però fins a fer-me mal, el meu plaer, la meva veu, el meu cos sobre el teu, la teva esquena que m'aixeca, els teus braços que no em deixen anar, i els cops dintre meu, és una violència dolça, veig els teus ulls cercar els meus, volen saber fins on fer-me mal, fins on vulguis, senyor estimat meu, no hi ha fi, no s'acabarà, ho veus? Ningú no podrà esborrar aquest instant que s'esdevé, per sempre llançaràs el cap endarrere, cridant, per sempre tancaré els ulls apartant les llàgrimes de les meves pestanyes, la meva veu dins de la teva, la teva violència que no em deixa escapar, ja no hi ha temps per fugir ni força per resistir, havia de ser aquest instant, i aquest instant és, creu-me, senyor estimat meu, aquest instant serà, d'ara endevant, serà fins a la fi,

-no ens veurem més senyor,

-El que era per nosaltres, ho hem fet, i vos ho sabeu. Creieu-me: ho hem fet per sempre, Manteniu la vostra vida a recer de mi. I no dubteu ni un instant, si fos útil per la vostra felicitat, d'oblidar aquesta dona que ara us diu, sense pesar, adéu

Seda, Alessandro Baricco

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb