Xavier Corbera i Gaju

Opinions i articles, digues la teva...

el 26j, si estàs cansat, descansa, però només 5 minuts

xcorbera | 10 Juny, 2016 13:22

El camí és llarg i intens. Ningú va dir que seria fàcil i no ho és. No tenim més alternativa que arribar a l’objectiu final: viure en un país amb les condicions que ens mereixem els catalans i les catalanes, i això només es pot assolir amb la independència. Prenem consciència que l'únic canvi possible és la República Catalana.

Esquerra ens tornarem a presentar a aquestes eleccions del 26 de juny perquè la nostra obligació i el nostre deure és ser presents a qualsevol espai que ens permeti defensar el nostre país, i la nostra gent. Perquè cada vegada que pensin que ens hem rendit, hem de persistir; i cada vegada que pensin que l'independentisme no guanyarà, guanyarem.

No podem perdre cap oportunitat que ens permeti ser decisius en les negociacions i decisions que es prendran des de diferents àmbits. Els independentistes hem de ser-hi presents, no ens podem permetre el luxe de que altres siguin la nostra veu. Volem ser la primer força a Catalunya, la veu més forta que s’escolti a Madrid. 

Podemos planteja una mena de “solució” a la baixa que acaba sent la mateixa que ens han promès altres vegades amb bones paraules i grans somriures. Ja no caurem més en això, i, amb tot el respecte, els diem que nosaltres no ens rendim, que nosaltres som l'esquerra que no vol demanar permís. Som un poble que té clar cap a on vol anar.

Tenir veu pròpia, tenir poder de decisió és allò que ens fa forts, és la clau per avançar a pas ferm, i si no ho fem nosaltres ningú ho farà per nosaltres.

Sempre hem dit que donaríem suport a un govern d'esquerres, és a dir, que fes polítiques socials, econòmiques i fiscals socialdemòcrates, i que autoritzés un referèndum a l'escocesa en el termini d'un any. Malauradament, però, sabem que això no passarà mai.

Si estàs cansat, descansa, fes-ho només cinc minuts, i segueix caminant, sigues  perseverant i ves a votar, un cop més, i les vegades que faci falta, amb tota la força i la il·lusió amb què mirem el nostre futur.

M'agrada Rubí versus Vius així?

xcorbera | 26 Maig, 2016 13:08

Omplir la ciutat d’imatges amb excrements durant tant de temps no és positiu i genera l’efecte contrari al desitjat. Contraposo aquest tipus de campanya, “Recullo la caca” a aquella que es va fer de “M’agrada Rubí”. És bo analitzar la imatge que volem donar i els objectius que es desprenen darrere de cada campanya. En aquest cas tenim dos exemples que pretenen conscienciar la ciutadania però que generen efectes diferents.

Viure en una ciutat on a cada fanal et recorden com de malament està la ciutat, ja no té efecte en aquells a qui es volia impactar, i genera una mala percepció de la pròpia ciutat  a la resta de la ciutadania.

Estem d’acord que cal actuar contra l’incivisme que patim a la nostra ciutat. Dit d’una altra manera, tots patim el mal ús del nostre espai públic per uns quants veïns a qui sembla que no els importi.

Aquest tipus de comportament respon a dos motius. Per una banda a actituds egoistes que no tenen en compte el que succeeix al seu voltant i a qui no importa viure en un entorn brut i degradat. Per altra banda existeix el grup de persones que no tenen autoestima per  l’entorn on viuen i que sovint no són conscients dels perjudicis que això comporta per a la resta.

Davant d’aquesta podem actuar de dues maneres diferents, que cal saber-les combinar en la justa mesura.

Per al grup de persones que actuen egoistament cal intentar en primer lloc que prenguin consciència dels perjudicis que generen en la comunitat on viuen, i posteriorment aplicar mesures punitives (multes), tantes com faci falta, per remetre la seva actitud.

Per al grup de persones amb baixa autoestima pel seu entorn, és més eficient fer-los estimar el lloc on viuen, és necessari fer-los partícips  de les dinàmiques positives que es puguin generar, animar-los a millorar i gaudir d’aquest entorn.

Utilitzarem doncs, la part coercitiva, i la part educativa i de conscienciació de manera combinada.

En la voluntat de persuadir el ciutadà per deixar enrere actituds incíviques podem utilitzar un missatge positiu i engrescador o bé pot ser al contrari.

Sóc del parer que el missatge en negatiu i desagradable es pot fer servir de forma  puntual per generar un impacte fort a la ciutadania. En canvi, el missatge positiu pot tenir el mateix impacte i es pot allargar en el temps, incentivant i creant una consciència cada cop més positiva. Malgrat que també cal limitar-lo en el temps. Com exemple tenim la campanya de comerç M’agrada Rubí que es va realitzar durant els anys 2009/10/11.

Em decanto doncs per una ciutat que enviï missatges positius d’autoestima als seus ciutadans, generi una imatge positiva i sigui impecable amb aquells que no compleixen les mínimes normes de convivència

Ens retrobem

xcorbera | 15 Setembre, 2015 22:15

Fa un temps vaig optar per escriure un blog, més tard ho vaig deixar de fer per dos motius; El temps i la dificultat que el que escrius sigui prou llegit per l'esforç que representa.

 Avui torno a escriure pels mateixos motius. Torno a tenir un temps per escriure i el que escrigui és més fàcil compartir-ho per les xarxes i alhora em serveix per endreçar i fer extensible la meva idea de com és i ha de ser el món en què vivim.

He entrat en una època que tindré una part de la meva vida a l'arena pública, i crec que és de rebut ser sincer i conseqüent amb el que penso i faig. Alhora que tothom qui vulgui tindrà la oportunitat de comprovar si això és així o no. Segurament la majoria dels que em llegiu ens serem coneguts o ens creuarem en més d'una ocasió pel carrer.

 Aquest primer post només em dona per demanar-vos que siguem valents, que pensem en gran, en el nostre futur i el dels nostres. Què el dia 28 d'Octubre no  ens empenedim del que haguès pogut ser i del que no ha estat. 

Tinc tanta il.lusió que això tiri endavant que després ningú tindrà en compte tot la gent que ha remat en contra, fins i tot contra els seus propis interessos i els de les seves famílies. És tant gran el que farem que en poc temps ens unirem i remarem tots plegats per un mateix objectiu, estar orgullosos de Catalunya. Això vol dir tantes i tantes coses que estem obligats a fer les coses tant ben fetes que poguem anar pel món amb el cap ben alt.

Força i endavant! 

I la LEC què?

xcorbera | 15 Maig, 2009 08:10

Cincs cèntims sobre una llei que genera interrogants als docents i manca d’informació per a  la resta de ciutadans. Intentaré en aquest escrit posar en relleu els elements que han permès arribar a articular una llei de país, per tant un llei que no és la llei d’Esquerra, de Convergència o del Psc.

Els sistemes educatius en els quals ens hem emmirallat, tenen la particularitat que han nascut a partir d’un acord ampli dels seus respectius parlaments. Aquest ha de ser el cas de Catalunya, la voluntat de la qual, sempre a estat  tenir una llei pròpia de país, i avui estem més  a prop.
 Que fa que la llei tingui aquest consens i perquè Esquerra està d’acord en l’articulat de llei?. Intentaré clarificar aquesta posició. (Segueix)
1 2 3 ... 19 20 21  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb